Conjugació del verb ostentar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de ostentar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | ostentar |
|---|---|
| Gerundi | ostentant |
| Participi | ostentat, ostentada, ostentats, ostentades |
Indicatiu
| Present | ostente, ostentés, ostenta, ostentem, ostenteu, ostenten |
|---|---|
| Futur | ostentaré, ostentaràs, ostentarà, ostentarem, ostentareu, ostentaran |
| Condicional | ostentaria, ostentaries, ostentaria, ostentaríem, ostentaríeu, ostentarien |
| Imperfet | ostentava, ostentaves, ostentava, ostentàvem, ostentàveu, ostentaven |
| Passat simple | ostentí, ostentares, ostentà, ostentàrem, ostentàreu, ostentaren |
| Passat perifrastic | vaig ostentar, vares ostentar, va ostentar, vàrem ostentar, vàreu ostentar, varen ostentar |
Subjuntiu
| Present | ostente, ostentés, ostente, ostentem, ostenteu, ostenten |
|---|---|
| Imperfet | ostentara, ostentares, ostentara, ostentàrem, ostentàreu, ostentaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, ostenta, ostente, ostentem, ostenteu, ostenten |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.