Conjugació del verb objectar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa d'objectar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i ràpida.
Formes no personals
| Infinitiu | objectar |
|---|---|
| Gerundi | objectant |
| Participi | objectat, objectada, objectats, objectades |
Indicatiu
| Present | objecte, objectes, objecta, objectem, objecteu, objecten |
|---|---|
| Futur | objectaré, objectaràs, objectarà, objectarem, objectareu, objectaran |
| Condicional | objectaria, objectaries, objectaria, objectaríem, objectaríeu, objectarien |
| Imperfet | objectava, objectaves, objectava, objectàvem, objectàveu, objectaven |
| Passat simple | objectí, objectares, objectà, objectàrem, objectàreu, objectaren |
| Passat perifràstic | vaig objectar, vares objectar, va objectar, vàrem objectar, vàreu objectar, varen objectar |
Subjuntiu
| Present | objecte, objectes, objecte, objectem, objecteu, objecten |
|---|---|
| Imperfet | objectara, objectares, objectara, objectàrem, objectàreu, objectaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, objecta, objecte, objectem, objecteu, objecten |
|---|
Font de les conjugacions: conjugador de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (diccionari.llenguavalenciana.com). Les guies de gramàtica d'este web seguixen l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, i alguna forma pot ser diferent entre els dos estàndards (per exemple, servixca o servisca, sigam o siguem); cada forma és normativa dins del seu estàndard.
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.