Conjugació del verb obeir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de obeir en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | obeir |
|---|---|
| Gerundi | obeint |
| Participi | obeït, obeïda, obeïts, obeïdes |
Indicatiu
| Present | obeïxc, obeïxes, obeïx, obeïm, obeïu, obeïxen |
|---|---|
| Futur | obeiré, obeiràs, obeirà, obeirem, obeireu, obeiran |
| Condicional | obeiria, obeiries, obeiria, obeiríem, obeiríeu, obeirien |
| Imperfet | obeïa, obeïes, obeïa, obeíem, obeíeu, obeïen |
| Passat simple | obeí, obeïres, obeí, obeírem, obeíreu, obeïren |
| Passat perifrastic | vaig obeir, vares obeir, va obeir, vàrem obeir, vàreu obeir, varen obeir |
Subjuntiu
| Present | obeïxca, obeïxques, obeïxca, obeïm, obeïu, obeïxquen |
|---|---|
| Imperfet | obeïra, obeïres, obeïra, obeírem, obeíreu, obeïren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, obeïx, obeïxca, obeïm, obeïu, obeïxquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.