Conjugació del verb orinquejar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de orinquejar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | orinquejar |
|---|---|
| Gerundi | orinquejant |
| Participi | orinquejat, orinquejada, orinquejats, orinquejades |
Indicatiu
| Present | orinquege, orinqueges, orinqueja, orinquegem, orinquegeu, orinquegen |
|---|---|
| Futur | orinquejaré, orinquejaràs, orinquejarà, orinquejarem, orinquejareu, orinquejaran |
| Condicional | orinquejaria, orinquejaries, orinquejaria, orinquejaríem, orinquejaríeu, orinquejarien |
| Imperfet | orinquejava, orinquejaves, orinquejava, orinquejàvem, orinquejàveu, orinquejaven |
| Passat simple | orinquegí, orinquejares, orinquejà, orinquejàrem, orinquejàreu, orinquejaren |
| Passat perifrastic | vaig orinquejar, vares orinquejar, va orinquejar, vàrem orinquejar, vàreu orinquejar, varen orinquejar |
Subjuntiu
| Present | orinquege, orinqueges, orinquege, orinquegem, orinquegeu, orinquegen |
|---|---|
| Imperfet | orinquejara, orinquejares, orinquejara, orinquejàrem, orinquejàreu, orinquejaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, orinqueja, orinquege, orinquegem, orinquegeu, orinquegen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.