Conjugació del verb orincar en valencià

Infinitiu

orincar

Família

Primera conjugació

Model verbal

Conjugació verificada

Participi destacat

orincat, orincada, orincats, orincades

Gerundi destacat

orincant

Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.

Conjugacions i formes destacades

Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.

Infinitiu	orincar
Gerundi	orincant
Participi	orincat, orincada, orincats, orincades

Present	orinque, orinques, orinca, orinquem, orinqueu, orinquen
Futur	orincaré, orincaràs, orincarà, orincarem, orincareu, orincaran
Condicional	orincaria, orincaries, orincaria, orincaríem, orincaríeu, orincarien
Imperfet	orincava, orincaves, orincava, orincàvem, orincàveu, orincaven
Passat simple	orinquí, orincares, orincà, orincàrem, orincàreu, orincaren
Passat perifrastic	vaig orincar, vares orincar, va orincar, vàrem orincar, vàreu orincar, varen orincar

Present	orinque, orinques, orinque, orinquem, orinqueu, orinquen
Imperfet	orincara, orincares, orincara, orincàrem, orincàreu, orincaren

Imperatiu	-, orinca, orinque, orinquem, orinqueu, orinquen