Conjugació del verb opugnar en valencià

Infinitiu

opugnar

Família

Primera conjugació

Model verbal

Conjugació verificada

Participi destacat

opugnat, opugnada, opugnats, opugnades

Gerundi destacat

opugnant

Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.

Conjugacions i formes destacades

Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.

Infinitiu	opugnar
Gerundi	opugnant
Participi	opugnat, opugnada, opugnats, opugnades

Present	opugne, opugnes, opugna, opugnem, opugneu, opugnen
Futur	opugnaré, opugnaràs, opugnarà, opugnarem, opugnareu, opugnaran
Condicional	opugnaria, opugnaries, opugnaria, opugnaríem, opugnaríeu, opugnarien
Imperfet	opugnava, opugnaves, opugnava, opugnàvem, opugnàveu, opugnaven
Passat simple	opugní, opugnares, opugnà, opugnàrem, opugnàreu, opugnaren
Passat perifrastic	vaig opugnar, vares opugnar, va opugnar, vàrem opugnar, vàreu opugnar, varen opugnar

Present	opugne, opugnes, opugne, opugnem, opugneu, opugnen
Imperfet	opugnara, opugnares, opugnara, opugnàrem, opugnàreu, opugnaren

Imperatiu	-, opugna, opugne, opugnem, opugneu, opugnen