Conjugació del verb opondre en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de opondre en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | opondre |
|---|---|
| Gerundi | oponent |
| Participi | opost, oposta, oposts, opostes |
Indicatiu
| Present | oponc, opons, opon, oponem, oponeu, oponen |
|---|---|
| Futur | opondré, opondràs, opondrà, opondrem, opondreu, opondran |
| Condicional | opondria, opondries, opondria, opondríem, opondríeu, opondrien |
| Imperfet | oponia, oponies, oponia, oponíem, oponíeu, oponien |
| Passat simple | oponguí, opongueres, opongué, oponguérem, oponguéreu, opongueren |
| Passat perifrastic | vaig opondre, vares opondre, va opondre, vàrem opondre, vàreu opondre, varen opondre |
Subjuntiu
| Present | oponga, opongues, oponga, opongam, opongau, oponguen |
|---|---|
| Imperfet | oponguera, opongueres, oponguera, oponguérem, oponguéreu, opongueren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, opon, oponga, opongam, opongau, oponguen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.