Conjugació del verb ofuscar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de ofuscar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | ofuscar |
|---|---|
| Gerundi | ofuscant |
| Participi | ofuscat, ofuscada, ofuscats, ofuscades |
Indicatiu
| Present | ofusque, ofusques, ofusca, ofusquem, ofusqueu, ofusquen |
|---|---|
| Futur | ofuscaré, ofuscaràs, ofuscarà, ofuscarem, ofuscareu, ofuscaran |
| Condicional | ofuscaria, ofuscaries, ofuscaria, ofuscaríem, ofuscaríeu, ofuscarien |
| Imperfet | ofuscava, ofuscaves, ofuscava, ofuscàvem, ofuscàveu, ofuscaven |
| Passat simple | ofusquí, ofuscares, ofuscà, ofuscàrem, ofuscàreu, ofuscaren |
| Passat perifrastic | vaig ofuscar, vares ofuscar, va ofuscar, vàrem ofuscar, vàreu ofuscar, varen ofuscar |
Subjuntiu
| Present | ofusque, ofusques, ofusque, ofusquem, ofusqueu, ofusquen |
|---|---|
| Imperfet | ofuscara, ofuscares, ofuscara, ofuscàrem, ofuscàreu, ofuscaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, ofusca, ofusque, ofusquem, ofusqueu, ofusquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.