Conjugació del verb ofendre en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de ofendre en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | ofendre |
|---|---|
| Gerundi | ofenent |
| Participi | ofés, ofesa, ofesos, ofeses |
Indicatiu
| Present | ofenc, ofens, ofén, ofenem, ofeneu, ofenen |
|---|---|
| Futur | ofendré, ofendràs, ofendrà, ofendrem, ofendreu, ofendran |
| Condicional | ofendria, ofendries, ofendria, ofendríem, ofendríeu, ofendrien |
| Imperfet | ofenia, ofenies, ofenia, ofeníem, ofeníeu, ofenien |
| Passat simple | ofenguí, ofengueres, ofengué, ofenguérem, ofenguéreu, ofengueren |
| Passat perifrastic | vaig ofendre, vares ofendre, va ofendre, vàrem ofendre, vàreu ofendre, varen ofendre |
Subjuntiu
| Present | ofenga, ofengues, ofenga, ofengam, ofengau, ofenguen |
|---|---|
| Imperfet | ofenguera, ofengueres, ofenguera, ofenguérem, ofenguéreu, ofengueren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, ofén, ofenga, ofengam, ofengau, ofenguen |
|---|
Observacions útils
- Participi irregular ofEs / ofs.