Conjugació del verb ofegar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de ofegar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | ofegar |
|---|---|
| Gerundi | ofegant |
| Participi | ofegat, ofegada, ofegats, ofegades |
Indicatiu
| Present | ofegue, ofegues, ofega, ofeguem, ofegueu, ofeguen |
|---|---|
| Futur | ofegaré, ofegaràs, ofegarà, ofegarem, ofegareu, ofegaran |
| Condicional | ofegaria, ofegaries, ofegaria, ofegaríem, ofegaríeu, ofegarien |
| Imperfet | ofegava, ofegaves, ofegava, ofegàvem, ofegàveu, ofegaven |
| Passat simple | ofeguí, ofegares, ofegà, ofegàrem, ofegàreu, ofegaren |
| Passat perifrastic | vaig ofegar, vares ofegar, va ofegar, vàrem ofegar, vàreu ofegar, varen ofegar |
Subjuntiu
| Present | ofegue, ofegues, ofegue, ofeguem, ofegueu, ofeguen |
|---|---|
| Imperfet | ofegara, ofegares, ofegara, ofegàrem, ofegàreu, ofegaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, ofega, ofegue, ofeguem, ofegueu, ofeguen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.