Conjugació del verb obvindre en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de obvindre en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | obvindre |
|---|---|
| Gerundi | obvenint |
| Participi | obvengut / obvingut, obvenguda / obvinguda, obvenguts / obvinguts, obvengudes / obvingudes |
Indicatiu
| Present | obvinc, obvens, obvé, obvenim, obveniu, obvenen |
|---|---|
| Futur | obvindré, obvindràs, obvindrà, obvindrem, obvindreu, obvindran |
| Condicional | obvindria, obvindries, obvindria, obvindríem, obvindríeu, obvindrien |
| Imperfet | obvenia, obvenies, obvenia, obveníem, obveníeu, obvenien |
| Passat simple | obvinguí, obvingueres, obvingué, obvinguérem, obvinguéreu, obvingueren |
| Passat perifrastic | vaig obvindre, vares obvindre, va obvindre, vàrem obvindre, vàreu obvindre, varen obvindre |
Subjuntiu
| Present | obvinga, obvingues, obvinga, obvingam, obvingau, obvinguen |
|---|---|
| Imperfet | obvinguera, obvingueres, obvinguera, obvinguérem, obvinguéreu, obvingueren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, obvine, obvinga, obvingam, obvingau, obvinguen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.