insinuar
Consultar la conjugació de insinuar
- Verb. Indicar, apuntar lleugerament alguna cosa.
- Verb. Significar alguna cosa només suggerint-la.
- Verb. (dret) Fer la manifestació d'algun instrument davant el jutge competent perquè hi interposi la seva autoritat.
- Verb. (pronominal) Mostrar indirectament l'interès a mantenir una relació amorosa.
Equivalències castellanes documentades
- insinuar — Apuntar lleugerament. Viccionari: insinuar (autoria i historial)
- insinuar — Significar alguna cosa només suggerint-la. Viccionari: insinuar (autoria i historial)
- insinuar — insinuar [3]. Viccionari: insinuar (autoria i historial)
- insinuarse — insinuar-se [4]. Viccionari: insinuar (autoria i historial)
- insinuar. Viccionari: insinuar (autoria i historial)
- bosquejar. Viccionari: bosquejar (autoria i historial)
Formes documentades
insinuar-se, insinuaré, insinuesses, insinuavo, insinuessen, insinuavi, insinueguessa, insinueguéssom, insinuava, insinuaríem, insinuaia, insinuassis, insinuaràs, insinuara, insinuéssem, insinuarívem, insinuí, insinuarà, insinuï, insinuam, insinuats, insinuades, insinuem, insinuen, insinua, insinuà, insinuessis, insinuaríveu, insinueu, insinueguesses, insinuàssim, insinuessin, insinuàsseu, insinues, insinuu, insinuarives, insinuésseu, insinuau, insinuat, insinuada, insinuant, insinuàssiu, insinuàvom, insinuéssiu, insinuàiem, insinuàveu, insinuïn, insinuareu, insinuaran, insinuo, insinuares, insinuaren, insinués, insinuarem, insinuïs, insinuaríeu, insinuaves, insinuariva, insinuaven, insinueguéssou
Mostra de 60 formes; 84 formes disponibles en el corpus descarregable.
La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.
Tornar al buscador