Conjugació del verb insinuar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de insinuar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | insinuar |
|---|---|
| Gerundi | insinuant |
| Participi | insinuat, insinuada, insinuats, insinuades |
Indicatiu
| Present | insinue, insinues, insinua, insinuem, insinueu, insinuen |
|---|---|
| Futur | insinuaré, insinuaràs, insinuarà, insinuarem, insinuareu, insinuaran |
| Condicional | insinuaria, insinuaries, insinuaria, insinuaríem, insinuaríeu, insinuarien |
| Imperfet | insinuava, insinuaves, insinuava, insinuàvem, insinuàveu, insinuaven |
| Passat simple | insinuí, insinuares, insinuà, insinuàrem, insinuàreu, insinuaren |
| Passat perifrastic | vaig insinuar, vares insinuar, va insinuar, vàrem insinuar, vàreu insinuar, varen insinuar |
Subjuntiu
| Present | insinue, insinues, insinue, insinuem, insinueu, insinuen |
|---|---|
| Imperfet | insinuara, insinuares, insinuara, insinuàrem, insinuàreu, insinuaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, insinua, insinue, insinuem, insinueu, insinuen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.