encalar
Consultar la conjugació de encalar
- Verb. Llançar una cosa en un lloc alt on queda retinguda sense caure.
- Verb. (pilota valenciana) Llançar la pilota en un punt de la pista de joc d'on la pilota no pot caure per si sola, com ara una teulada, un balcó o la galeria.
Equivalències castellanes documentades
- encalar. Viccionari: encalar (autoria i historial)
- encolar. Viccionari: encalar (autoria i historial)
Formes documentades
encalaré, encalar-se, encalàssem, encala, encalaren, encalat, encalà, encalaríem, encalasses, encalàsseu, encalats, encalareu, encalarien, encalares, encalen, encalada, encalàveu, encalàvem, encale, encalaràs, encalarà, encalem, encalaran, encalàreu, encalaria, encalarem, encalaven, encalí, encalant, encales, encalassen, encalaries, encalaríeu, encaleu, encalara, encalades, encalàrem, encalaves, encalava
La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.
Tornar al buscador