encalar

Consultar la conjugació de encalar

  1. Verb. Llançar una cosa en un lloc alt on queda retinguda sense caure.
  2. Verb. (pilota valenciana) Llançar la pilota en un punt de la pista de joc d'on la pilota no pot caure per si sola, com ara una teulada, un balcó o la galeria.

Equivalències castellanes documentades

Formes documentades

encalaré, encalar-se, encalàssem, encala, encalaren, encalat, encalà, encalaríem, encalasses, encalàsseu, encalats, encalareu, encalarien, encalares, encalen, encalada, encalàveu, encalàvem, encale, encalaràs, encalarà, encalem, encalaran, encalàreu, encalaria, encalarem, encalaven, encalí, encalant, encales, encalassen, encalaries, encalaríeu, encaleu, encalara, encalades, encalàrem, encalaves, encalava

La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.

Tornar al buscador