Conjugació del verb encalar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de encalar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | encalar |
|---|---|
| Gerundi | encalant |
| Participi | encalat, encalada, encalats, encalades |
Indicatiu
| Present | encale, encales, encala, encalem, encaleu, encalen |
|---|---|
| Futur | encalaré, encalaràs, encalarà, encalarem, encalareu, encalaran |
| Condicional | encalaria, encalaries, encalaria, encalaríem, encalaríeu, encalarien |
| Imperfet | encalava, encalaves, encalava, encalàvem, encalàveu, encalaven |
| Passat simple | encalí, encalares, encalà, encalàrem, encalàreu, encalaren |
| Passat perifrastic | vaig encalar, vares encalar, va encalar, vàrem encalar, vàreu encalar, varen encalar |
Subjuntiu
| Present | encale, encales, encale, encalem, encaleu, encalen |
|---|---|
| Imperfet | encalara, encalares, encalara, encalàrem, encalàreu, encalaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, encala, encale, encalem, encaleu, encalen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.