Conjugació del verb divergir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de divergir en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | divergir |
|---|---|
| Gerundi | divergint |
| Participi | divergit, divergida, divergits, divergides |
Indicatiu
| Present | divergixc, divergixes, divergix, divergim, divergiu, divergixen |
|---|---|
| Futur | divergiré, divergiràs, divergirà, divergirem, divergireu, divergiran |
| Condicional | divergiria, divergiries, divergiria, divergiríem, divergiríeu, divergirien |
| Imperfet | divergia, divergies, divergia, divergíem, divergíeu, divergien |
| Passat simple | divergí, divergires, divergí, divergírem, divergíreu, divergiren |
| Passat perifrastic | vaig divergir, vares divergir, va divergir, vàrem divergir, vàreu divergir, varen divergir |
Subjuntiu
| Present | divergixca, divergixques, divergixca, divergim, divergiu, divergixquen |
|---|---|
| Imperfet | divergira, divergires, divergira, divergírem, divergíreu, divergiren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, divergix, divergixca, divergim, divergiu, divergixquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.