Conjugació del verb damnar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de damnar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | damnar |
|---|---|
| Gerundi | damnant |
| Participi | damnat, damnada, damnats, damnades |
Indicatiu
| Present | damne, damnes, damna, damnem, damneu, damnen |
|---|---|
| Futur | damnaré, damnaràs, damnarà, damnarem, damnareu, damnaran |
| Condicional | damnaria, damnaries, damnaria, damnaríem, damnaríeu, damnarien |
| Imperfet | damnava, damnaves, damnava, damnàvem, damnàveu, damnaven |
| Passat simple | damní, damnares, damnà, damnàrem, damnàreu, damnaren |
| Passat perifrastic | vaig damnar, vares damnar, va damnar, vàrem damnar, vàreu damnar, varen damnar |
Subjuntiu
| Present | damne, damnes, damne, damnem, damneu, damnen |
|---|---|
| Imperfet | damnara, damnares, damnara, damnàrem, damnàreu, damnaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, damna, damne, damnem, damneu, damnen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.