Conjugació del verb dissonar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de dissonar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | dissonar |
|---|---|
| Gerundi | dissonant |
| Participi | dissonat, dissonada, dissonats, dissonades |
Indicatiu
| Present | dissone, dissones, dissona, dissonem, dissoneu, dissonen |
|---|---|
| Futur | dissonaré, dissonaràs, dissonarà, dissonarem, dissonareu, dissonaran |
| Condicional | dissonaria, dissonaries, dissonaria, dissonaríem, dissonaríeu, dissonarien |
| Imperfet | dissonava, dissonaves, dissonava, dissonàvem, dissonàveu, dissonaven |
| Passat simple | dissoní, dissonares, dissonà, dissonàrem, dissonàreu, dissonaren |
| Passat perifrastic | vaig dissonar, vares dissonar, va dissonar, vàrem dissonar, vàreu dissonar, varen dissonar |
Subjuntiu
| Present | dissone, dissones, dissone, dissonem, dissoneu, dissonen |
|---|---|
| Imperfet | dissonara, dissonares, dissonara, dissonàrem, dissonàreu, dissonaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, dissona, dissone, dissonem, dissoneu, dissonen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.