Conjugació del verb disgregar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de disgregar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | disgregar |
|---|---|
| Gerundi | disgregant |
| Participi | disgregat, disgregada, disgregats, disgregades |
Indicatiu
| Present | disgregue, disgregues, disgrega, disgreguem, disgregueu, disgreguen |
|---|---|
| Futur | disgregaré, disgregaràs, disgregarà, disgregarem, disgregareu, disgregaran |
| Condicional | disgregaria, disgregaries, disgregaria, disgregaríem, disgregaríeu, disgregarien |
| Imperfet | disgregava, disgregaves, disgregava, disgregàvem, disgregàveu, disgregaven |
| Passat simple | disgreguí, disgregares, disgregà, disgregàrem, disgregàreu, disgregaren |
| Passat perifrastic | vaig disgregar, vares disgregar, va disgregar, vàrem disgregar, vàreu disgregar, varen disgregar |
Subjuntiu
| Present | disgregue, disgregues, disgregue, disgreguem, disgregueu, disgreguen |
|---|---|
| Imperfet | disgregara, disgregares, disgregara, disgregàrem, disgregàreu, disgregaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, disgrega, disgregue, disgreguem, disgregueu, disgreguen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.