Conjugació del verb discrepar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de discrepar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | discrepar |
|---|---|
| Gerundi | discrepant |
| Participi | discrepat, discrepada, discrepats, discrepades |
Indicatiu
| Present | discrepe, discrepes, discrepa, discrepem, discrepeu, discrepen |
|---|---|
| Futur | discreparé, discreparàs, discreparà, discreparem, discrepareu, discreparan |
| Condicional | discreparia, discreparies, discreparia, discreparíem, discreparíeu, discreparien |
| Imperfet | discrepava, discrepaves, discrepava, discrepàvem, discrepàveu, discrepaven |
| Passat simple | discrepí, discrepares, discrepà, discrepàrem, discrepàreu, discreparen |
| Passat perifrastic | vaig discrepar, vares discrepar, va discrepar, vàrem discrepar, vàreu discrepar, varen discrepar |
Subjuntiu
| Present | discrepe, discrepes, discrepe, discrepem, discrepeu, discrepen |
|---|---|
| Imperfet | discrepara, discrepares, discrepara, discrepàrem, discrepàreu, discreparen |
Imperatiu
| Imperatiu | -, discrepa, discrepe, discrepem, discrepeu, discrepen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.