Conjugació del verb discontinuar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de discontinuar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | discontinuar |
|---|---|
| Gerundi | discontinuant |
| Participi | discontinuat, discontinuada, discontinuats, discontinuades |
Indicatiu
| Present | discontinue, discontinues, discontinua, discontinuem, discontinueu, discontinuen |
|---|---|
| Futur | discontinuaré, discontinuaràs, discontinuarà, discontinuarem, discontinuareu, discontinuaran |
| Condicional | discontinuaria, discontinuaries, discontinuaria, discontinuaríem, discontinuaríeu, discontinuarien |
| Imperfet | discontinuava, discontinuaves, discontinuava, discontinuàvem, discontinuàveu, discontinuaven |
| Passat simple | discontinuí, discontinuares, discontinuà, discontinuàrem, discontinuàreu, discontinuaren |
| Passat perifrastic | vaig discontinuar, vares discontinuar, va discontinuar, vàrem discontinuar, vàreu discontinuar, varen discontinuar |
Subjuntiu
| Present | discontinue, discontinues, discontinue, discontinuem, discontinueu, discontinuen |
|---|---|
| Imperfet | discontinuara, discontinuares, discontinuara, discontinuàrem, discontinuàreu, discontinuaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, discontinua, discontinue, discontinuem, discontinueu, discontinuen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.