Conjugació del verb disceptar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de disceptar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | disceptar |
|---|---|
| Gerundi | disceptant |
| Participi | disceptat, disceptada, disceptats, disceptades |
Indicatiu
| Present | discepte, disceptes, discepta, disceptem, discepteu, discepten |
|---|---|
| Futur | disceptaré, disceptaràs, disceptarà, disceptarem, disceptareu, disceptaran |
| Condicional | disceptaria, disceptaries, disceptaria, disceptaríem, disceptaríeu, disceptarien |
| Imperfet | disceptava, disceptaves, disceptava, disceptàvem, disceptàveu, disceptaven |
| Passat simple | disceptí, disceptares, disceptà, disceptàrem, disceptàreu, disceptaren |
| Passat perifrastic | vaig disceptar, vares disceptar, va disceptar, vàrem disceptar, vàreu disceptar, varen disceptar |
Subjuntiu
| Present | discepte, disceptes, discepte, disceptem, discepteu, discepten |
|---|---|
| Imperfet | disceptara, disceptares, disceptara, disceptàrem, disceptàreu, disceptaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, discepta, discepte, disceptem, discepteu, discepten |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.