Conjugació del verb dimitir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de dimitir en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | dimitir |
|---|---|
| Gerundi | dimitint |
| Participi | dimitit, dimitida, dimitits, dimitides |
Indicatiu
| Present | dimitixc, dimitixes, dimitix, dimitim, dimitiu, dimitixen |
|---|---|
| Futur | dimitiré, dimitiràs, dimitirà, dimitirem, dimitireu, dimitiran |
| Condicional | dimitiria, dimitiries, dimitiria, dimitiríem, dimitiríeu, dimitirien |
| Imperfet | dimitia, dimities, dimitia, dimitíem, dimitíeu, dimitien |
| Passat simple | dimití, dimitires, dimití, dimitírem, dimitíreu, dimitiren |
| Passat perifrastic | vaig dimitir, vares dimitir, va dimitir, vàrem dimitir, vàreu dimitir, varen dimitir |
Subjuntiu
| Present | dimitixca, dimitixques, dimitixca, dimitim, dimitiu, dimitixquen |
|---|---|
| Imperfet | dimitira, dimitires, dimitira, dimitírem, dimitíreu, dimitiren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, dimitix, dimitixca, dimitim, dimitiu, dimitixquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.