Conjugació del verb difractar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de difractar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | difractar |
|---|---|
| Gerundi | difractant |
| Participi | difractat, difractada, difractats, difractades |
Indicatiu
| Present | difracte, difractes, difracta, difractem, difracteu, difracten |
|---|---|
| Futur | difractaré, difractaràs, difractarà, difractarem, difractareu, difractaran |
| Condicional | difractaria, difractaries, difractaria, difractaríem, difractaríeu, difractarien |
| Imperfet | difractava, difractaves, difractava, difractàvem, difractàveu, difractaven |
| Passat simple | difractí, difractares, difractà, difractàrem, difractàreu, difractaren |
| Passat perifrastic | vaig difractar, vares difractar, va difractar, vàrem difractar, vàreu difractar, varen difractar |
Subjuntiu
| Present | difracte, difractes, difracte, difractem, difracteu, difracten |
|---|---|
| Imperfet | difractara, difractares, difractara, difractàrem, difractàreu, difractaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, difracta, difracte, difractem, difracteu, difracten |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.