Conjugació del verb difondre en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de difondre en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | difondre |
|---|---|
| Gerundi | difonent |
| Participi | difòs, difosa, difosos, difoses |
Indicatiu
| Present | difonc, difons, difon, difonem, difoneu, difonen |
|---|---|
| Futur | difondré, difondràs, difondrà, difondrem, difondreu, difondran |
| Condicional | difondria, difondries, difondria, difondríem, difondríeu, difondrien |
| Imperfet | difonia, difonies, difonia, difoníem, difoníeu, difonien |
| Passat simple | difonguí, difongueres, difongué, difonguérem, difonguéreu, difongueren |
| Passat perifrastic | vaig difondre, vares difondre, va difondre, vàrem difondre, vàreu difondre, varen difondre |
Subjuntiu
| Present | difonga, difongues, difonga, difongam, difongau, difonguen |
|---|---|
| Imperfet | difonguera, difongueres, difonguera, difonguérem, difonguéreu, difongueren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, difon, difonga, difongam, difongau, difonguen |
|---|
Observacions útils
- Participi irregular difs.