Conjugació del verb difluir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de difluir en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | difluir |
|---|---|
| Gerundi | difluint |
| Participi | difluït, difluïda, difluïts, difluïdes |
Indicatiu
| Present | difluïxc, difluïxes, difluïx, difluïm, difluïu, difluïxen |
|---|---|
| Futur | difluiré, difluiràs, difluirà, difluirem, difluireu, difluiran |
| Condicional | difluiria, difluiries, difluiria, difluiríem, difluiríeu, difluirien |
| Imperfet | difluïa, difluïes, difluïa, difluíem, difluíeu, difluïen |
| Passat simple | difluí, difluïres, difluí, difluírem, difluíreu, difluïren |
| Passat perifrastic | vaig difluir, vares difluir, va difluir, vàrem difluir, vàreu difluir, varen difluir |
Subjuntiu
| Present | difluïxca, difluïxques, difluïxca, difluïm, difluïu, difluïxquen |
|---|---|
| Imperfet | difluïra, difluïres, difluïra, difluírem, difluíreu, difluïren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, difluïx, difluïxca, difluïm, difluïu, difluïxquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.