Conjugació del verb difamar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de difamar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | difamar |
|---|---|
| Gerundi | difamant |
| Participi | difamat, difamada, difamats, difamades |
Indicatiu
| Present | difame, difames, difama, difamem, difameu, difamen |
|---|---|
| Futur | difamaré, difamaràs, difamarà, difamarem, difamareu, difamaran |
| Condicional | difamaria, difamaries, difamaria, difamaríem, difamaríeu, difamarien |
| Imperfet | difamava, difamaves, difamava, difamàvem, difamàveu, difamaven |
| Passat simple | difamí, difamares, difamà, difamàrem, difamàreu, difamaren |
| Passat perifrastic | vaig difamar, vares difamar, va difamar, vàrem difamar, vàreu difamar, varen difamar |
Subjuntiu
| Present | difame, difames, difame, difamem, difameu, difamen |
|---|---|
| Imperfet | difamara, difamares, difamara, difamàrem, difamàreu, difamaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, difama, difame, difamem, difameu, difamen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.