Conjugació del verb difamar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de difamar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i ràpida.
Formes no personals
| Infinitiu | difamar |
|---|---|
| Gerundi | difamant |
| Participi | difamat, difamada, difamats, difamades |
Indicatiu
| Present | difame, difames, difama, difamem, difameu, difamen |
|---|---|
| Futur | difamaré, difamaràs, difamarà, difamarem, difamareu, difamaran |
| Condicional | difamaria, difamaries, difamaria, difamaríem, difamaríeu, difamarien |
| Imperfet | difamava, difamaves, difamava, difamàvem, difamàveu, difamaven |
| Passat simple | difamí, difamares, difamà, difamàrem, difamàreu, difamaren |
| Passat perifràstic | vaig difamar, vares difamar, va difamar, vàrem difamar, vàreu difamar, varen difamar |
Subjuntiu
| Present | difame, difames, difame, difamem, difameu, difamen |
|---|---|
| Imperfet | difamara, difamares, difamara, difamàrem, difamàreu, difamaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, difama, difame, difamem, difameu, difamen |
|---|
Font de les conjugacions: conjugador de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (diccionari.llenguavalenciana.com). Les guies de gramàtica d'este web seguixen l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, i alguna forma pot ser diferent entre els dos estàndards (per exemple, servixca o servisca, sigam o siguem); cada forma és normativa dins del seu estàndard.
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.