Conjugació del verb desvincular en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desvincular en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | desvincular |
|---|---|
| Gerundi | desvinculant |
| Participi | desvinculat, desvinculada, desvinculats, desvinculades |
Indicatiu
| Present | desvincule, desvincules, desvincula, desvinculem, desvinculeu, desvinculen |
|---|---|
| Futur | desvincularé, desvincularàs, desvincularà, desvincularem, desvinculareu, desvincularan |
| Condicional | desvincularia, desvincularies, desvincularia, desvincularíem, desvincularíeu, desvincularien |
| Imperfet | desvinculava, desvinculaves, desvinculava, desvinculàvem, desvinculàveu, desvinculaven |
| Passat simple | desvinculí, desvinculares, desvinculà, desvinculàrem, desvinculàreu, desvincularen |
| Passat perifrastic | vaig desvincular, vares desvincular, va desvincular, vàrem desvincular, vàreu desvincular, varen desvincular |
Subjuntiu
| Present | desvincule, desvincules, desvincule, desvinculem, desvinculeu, desvinculen |
|---|---|
| Imperfet | desvinculara, desvinculares, desvinculara, desvinculàrem, desvinculàreu, desvincularen |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desvincula, desvincule, desvinculem, desvinculeu, desvinculen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.