Conjugació del verb desvellar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desvellar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desvellar |
|---|---|
| Gerundi | desvellant |
| Participi | desvellat, desvellada, desvellats, desvellades |
Indicatiu
| Present | desvelle, desvelles, desvella, desvellem, desvelleu, desvellen |
|---|---|
| Futur | desvellaré, desvellaràs, desvellarà, desvellarem, desvellareu, desvellaran |
| Condicional | desvellaria, desvellaries, desvellaria, desvellaríem, desvellaríeu, desvellarien |
| Imperfet | desvellava, desvellaves, desvellava, desvellàvem, desvellàveu, desvellaven |
| Passat simple | desvellí, desvellares, desvellà, desvellàrem, desvellàreu, desvellaren |
| Passat perifrastic | vaig desvellar, vares desvellar, va desvellar, vàrem desvellar, vàreu desvellar, varen desvellar |
Subjuntiu
| Present | desvelle, desvelles, desvelle, desvellem, desvelleu, desvellen |
|---|---|
| Imperfet | desvellara, desvellares, desvellara, desvellàrem, desvellàreu, desvellaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desvella, desvelle, desvellem, desvelleu, desvellen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.