Conjugació del verb desvelar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desvelar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desvelar |
|---|---|
| Gerundi | desvelant |
| Participi | desvelat, desvelada, desvelats, desvelades |
Indicatiu
| Present | desvele, desveles, desvela, desvelem, desveleu, desvelen |
|---|---|
| Futur | desvelaré, desvelaràs, desvelarà, desvelarem, desvelareu, desvelaran |
| Condicional | desvelaria, desvelaries, desvelaria, desvelaríem, desvelaríeu, desvelarien |
| Imperfet | desvelava, desvelaves, desvelava, desvelàvem, desvelàveu, desvelaven |
| Passat simple | desvelí, desvelares, desvelà, desvelàrem, desvelàreu, desvelaren |
| Passat perifrastic | vaig desvelar, vares desvelar, va desvelar, vàrem desvelar, vàreu desvelar, varen desvelar |
Subjuntiu
| Present | desvele, desveles, desvele, desvelem, desveleu, desvelen |
|---|---|
| Imperfet | desvelara, desvelares, desvelara, desvelàrem, desvelàreu, desvelaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desvela, desvele, desvelem, desveleu, desvelen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.