Conjugació del verb desvear en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desvear en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desvear |
|---|---|
| Gerundi | desveant |
| Participi | desveat, desveada, desveats, desveades |
Indicatiu
| Present | desvee, desvees, desvea, desveem, desveeu, desveen |
|---|---|
| Futur | desvearé, desvearàs, desvearà, desvearem, desveareu, desvearan |
| Condicional | desvearia, desvearies, desvearia, desvearíem, desvearíeu, desvearien |
| Imperfet | desveava, desveaves, desveava, desveàvem, desveàveu, desveaven |
| Passat simple | desveí, desveares, desveà, desveàrem, desveàreu, desvearen |
| Passat perifrastic | vaig desvear, vares desvear, va desvear, vàrem desvear, vàreu desvear, varen desvear |
Subjuntiu
| Present | desvee, desvees, desvee, desveem, desveeu, desveen |
|---|---|
| Imperfet | desveara, desveares, desveara, desveàrem, desveàreu, desvearen |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desvea, desvee, desveem, desveeu, desveen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.