Conjugació del verb desunir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desunir en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desunir |
|---|---|
| Gerundi | desunint |
| Participi | desunit, desunida, desunits, desunides |
Indicatiu
| Present | desunixc, desunixes, desunix, desunim, desuniu, desunixen |
|---|---|
| Futur | desuniré, desuniràs, desunirà, desunirem, desunireu, desuniran |
| Condicional | desuniria, desuniries, desuniria, desuniríem, desuniríeu, desunirien |
| Imperfet | desunia, desunies, desunia, desuníem, desuníeu, desunien |
| Passat simple | desuní, desunires, desuní, desunírem, desuníreu, desuniren |
| Passat perifrastic | vaig desunir, vares desunir, va desunir, vàrem desunir, vàreu desunir, varen desunir |
Subjuntiu
| Present | desunixca, desunixques, desunixca, desunim, desuniu, desunixquen |
|---|---|
| Imperfet | desunira, desunires, desunira, desunírem, desuníreu, desuniren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desunix, desunixca, desunim, desuniu, desunixquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.