Conjugació del verb destroncar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de destroncar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | destroncar |
|---|---|
| Gerundi | destroncant |
| Participi | destroncat, destroncada, destroncats, destroncades |
Indicatiu
| Present | destronque, destronques, destronca, destronquem, destronqueu, destronquen |
|---|---|
| Futur | destroncaré, destroncaràs, destroncarà, destroncarem, destroncareu, destroncaran |
| Condicional | destroncaria, destroncaries, destroncaria, destroncaríem, destroncaríeu, destroncarien |
| Imperfet | destroncava, destroncaves, destroncava, destroncàvem, destroncàveu, destroncaven |
| Passat simple | destronquí, destroncares, destroncà, destroncàrem, destroncàreu, destroncaren |
| Passat perifrastic | vaig destroncar, vares destroncar, va destroncar, vàrem destroncar, vàreu destroncar, varen destroncar |
Subjuntiu
| Present | destronque, destronques, destronque, destronquem, destronqueu, destronquen |
|---|---|
| Imperfet | destroncara, destroncares, destroncara, destroncàrem, destroncàreu, destroncaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, destronca, destronque, destronquem, destronqueu, destronquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.