Conjugació del verb destramar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de destramar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | destramar |
|---|---|
| Gerundi | destramant |
| Participi | destramat, destramada, destramats, destramades |
Indicatiu
| Present | destrame, destrames, destrama, destramem, destrameu, destramen |
|---|---|
| Futur | destramaré, destramaràs, destramarà, destramarem, destramareu, destramaran |
| Condicional | destramaria, destramaries, destramaria, destramaríem, destramaríeu, destramarien |
| Imperfet | destramava, destramaves, destramava, destramàvem, destramàveu, destramaven |
| Passat simple | destramí, destramares, destramà, destramàrem, destramàreu, destramaren |
| Passat perifrastic | vaig destramar, vares destramar, va destramar, vàrem destramar, vàreu destramar, varen destramar |
Subjuntiu
| Present | destrame, destrames, destrame, destramem, destrameu, destramen |
|---|---|
| Imperfet | destramara, destramares, destramara, destramàrem, destramàreu, destramaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, destrama, destrame, destramem, destrameu, destramen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.