Conjugació del verb destaconar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de destaconar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | destaconar |
|---|---|
| Gerundi | destaconant |
| Participi | destaconat, destaconada, destaconats, destaconades |
Indicatiu
| Present | destacone, destacones, destacona, destaconem, destaconeu, destaconen |
|---|---|
| Futur | destaconaré, destaconaràs, destaconarà, destaconarem, destaconareu, destaconaran |
| Condicional | destaconaria, destaconaries, destaconaria, destaconaríem, destaconaríeu, destaconarien |
| Imperfet | destaconava, destaconaves, destaconava, destaconàvem, destaconàveu, destaconaven |
| Passat simple | destaconí, destaconares, destaconà, destaconàrem, destaconàreu, destaconaren |
| Passat perifrastic | vaig destaconar, vares destaconar, va destaconar, vàrem destaconar, vàreu destaconar, varen destaconar |
Subjuntiu
| Present | destacone, destacones, destacone, destaconem, destaconeu, destaconen |
|---|---|
| Imperfet | destaconara, destaconares, destaconara, destaconàrem, destaconàreu, destaconaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, destacona, destacone, destaconem, destaconeu, destaconen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.