Conjugació del verb dessulfurar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de dessulfurar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | dessulfurar |
|---|---|
| Gerundi | dessulfurant |
| Participi | dessulfurat, dessulfurada, dessulfurats, dessulfurades |
Indicatiu
| Present | dessulfure, dessulfures, dessulfura, dessulfurem, dessulfureu, dessulfuren |
|---|---|
| Futur | dessulfuraré, dessulfuraràs, dessulfurarà, dessulfurarem, dessulfurareu, dessulfuraran |
| Condicional | dessulfuraria, dessulfuraries, dessulfuraria, dessulfuraríem, dessulfuraríeu, dessulfurarien |
| Imperfet | dessulfurava, dessulfuraves, dessulfurava, dessulfuràvem, dessulfuràveu, dessulfuraven |
| Passat simple | dessulfurí, dessulfurares, dessulfurà, dessulfuràrem, dessulfuràreu, dessulfuraren |
| Passat perifrastic | vaig dessulfurar, vares dessulfurar, va dessulfurar, vàrem dessulfurar, vàreu dessulfurar, varen dessulfurar |
Subjuntiu
| Present | dessulfure, dessulfures, dessulfure, dessulfurem, dessulfureu, dessulfuren |
|---|---|
| Imperfet | dessulfurara, dessulfurares, dessulfurara, dessulfuràrem, dessulfuràreu, dessulfuraren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, dessulfura, dessulfure, dessulfurem, dessulfureu, dessulfuren |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.