Conjugació del verb dessulfitar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de dessulfitar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | dessulfitar |
|---|---|
| Gerundi | dessulfitant |
| Participi | dessulfitat, dessulfitada, dessulfitats, dessulfitades |
Indicatiu
| Present | dessulfite, dessulfites, dessulfita, dessulfitem, dessulfiteu, dessulfiten |
|---|---|
| Futur | dessulfitaré, dessulfitaràs, dessulfitarà, dessulfitarem, dessulfitareu, dessulfitaran |
| Condicional | dessulfitaria, dessulfitaries, dessulfitaria, dessulfitaríem, dessulfitaríeu, dessulfitarien |
| Imperfet | dessulfitava, dessulfitaves, dessulfitava, dessulfitàvem, dessulfitàveu, dessulfitaven |
| Passat simple | dessulfití, dessulfitares, dessulfità, dessulfitàrem, dessulfitàreu, dessulfitaren |
| Passat perifrastic | vaig dessulfitar, vares dessulfitar, va dessulfitar, vàrem dessulfitar, vàreu dessulfitar, varen dessulfitar |
Subjuntiu
| Present | dessulfite, dessulfites, dessulfite, dessulfitem, dessulfiteu, dessulfiten |
|---|---|
| Imperfet | dessulfitara, dessulfitares, dessulfitara, dessulfitàrem, dessulfitàreu, dessulfitaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, dessulfita, dessulfite, dessulfitem, dessulfiteu, dessulfiten |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.