Conjugació del verb dessolcar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de dessolcar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | dessolcar |
|---|---|
| Gerundi | dessolcant |
| Participi | dessolcat, dessolcada, dessolcats, dessolcades |
Indicatiu
| Present | dessolque, dessolques, dessolca, dessolquem, dessolqueu, dessolquen |
|---|---|
| Futur | dessolcaré, dessolcaràs, dessolcarà, dessolcarem, dessolcareu, dessolcaran |
| Condicional | dessolcaria, dessolcaries, dessolcaria, dessolcaríem, dessolcaríeu, dessolcarien |
| Imperfet | dessolcava, dessolcaves, dessolcava, dessolcàvem, dessolcàveu, dessolcaven |
| Passat simple | dessolquí, dessolcares, dessolcà, dessolcàrem, dessolcàreu, dessolcaren |
| Passat perifrastic | vaig dessolcar, vares dessolcar, va dessolcar, vàrem dessolcar, vàreu dessolcar, varen dessolcar |
Subjuntiu
| Present | dessolque, dessolques, dessolque, dessolquem, dessolqueu, dessolquen |
|---|---|
| Imperfet | dessolcara, dessolcares, dessolcara, dessolcàrem, dessolcàreu, dessolcaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, dessolca, dessolque, dessolquem, dessolqueu, dessolquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.