Conjugació del verb dessocar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de dessocar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | dessocar |
|---|---|
| Gerundi | dessocant |
| Participi | dessocat, dessocada, dessocats, dessocades |
Indicatiu
| Present | dessoque, dessoques, dessoca, dessoquem, dessoqueu, dessoquen |
|---|---|
| Futur | dessocaré, dessocaràs, dessocarà, dessocarem, dessocareu, dessocaran |
| Condicional | dessocaria, dessocaries, dessocaria, dessocaríem, dessocaríeu, dessocarien |
| Imperfet | dessocava, dessocaves, dessocava, dessocàvem, dessocàveu, dessocaven |
| Passat simple | dessoquí, dessocares, dessocà, dessocàrem, dessocàreu, dessocaren |
| Passat perifrastic | vaig dessocar, vares dessocar, va dessocar, vàrem dessocar, vàreu dessocar, varen dessocar |
Subjuntiu
| Present | dessoque, dessoques, dessoque, dessoquem, dessoqueu, dessoquen |
|---|---|
| Imperfet | dessocara, dessocares, dessocara, dessocàrem, dessocàreu, dessocaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, dessoca, dessoque, dessoquem, dessoqueu, dessoquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.