Conjugació del verb dessecallar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de dessecallar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | dessecallar |
|---|---|
| Gerundi | dessecallant |
| Participi | dessecallat, dessecallada, dessecallats, dessecallades |
Indicatiu
| Present | dessecalle, dessecalles, dessecalla, dessecallem, dessecalleu, dessecallen |
|---|---|
| Futur | dessecallaré, dessecallaràs, dessecallarà, dessecallarem, dessecallareu, dessecallaran |
| Condicional | dessecallaria, dessecallaries, dessecallaria, dessecallaríem, dessecallaríeu, dessecallarien |
| Imperfet | dessecallava, dessecallaves, dessecallava, dessecallàvem, dessecallàveu, dessecallaven |
| Passat simple | dessecallí, dessecallares, dessecallà, dessecallàrem, dessecallàreu, dessecallaren |
| Passat perifrastic | vaig dessecallar, vares dessecallar, va dessecallar, vàrem dessecallar, vàreu dessecallar, varen dessecallar |
Subjuntiu
| Present | dessecalle, dessecalles, dessecalle, dessecallem, dessecalleu, dessecallen |
|---|---|
| Imperfet | dessecallara, dessecallares, dessecallara, dessecallàrem, dessecallàreu, dessecallaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, dessecalla, dessecalle, dessecallem, dessecalleu, dessecallen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.