Conjugació del verb despuntar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de despuntar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | despuntar |
|---|---|
| Gerundi | despuntant |
| Participi | despuntat, despuntada, despuntats, despuntades |
Indicatiu
| Present | despunte, despuntes, despunta, despuntem, despunteu, despunten |
|---|---|
| Futur | despuntaré, despuntaràs, despuntarà, despuntarem, despuntareu, despuntaran |
| Condicional | despuntaria, despuntaries, despuntaria, despuntaríem, despuntaríeu, despuntarien |
| Imperfet | despuntava, despuntaves, despuntava, despuntàvem, despuntàveu, despuntaven |
| Passat simple | despuntí, despuntares, despuntà, despuntàrem, despuntàreu, despuntaren |
| Passat perifrastic | vaig despuntar, vares despuntar, va despuntar, vàrem despuntar, vàreu despuntar, varen despuntar |
Subjuntiu
| Present | despunte, despuntes, despunte, despuntem, despunteu, despunten |
|---|---|
| Imperfet | despuntara, despuntares, despuntara, despuntàrem, despuntàreu, despuntaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, despunta, despunte, despuntem, despunteu, despunten |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.