Conjugació del verb despumar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de despumar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | despumar |
|---|---|
| Gerundi | despumant |
| Participi | despumat, despumada, despumats, despumades |
Indicatiu
| Present | despume, despumes, despuma, despumem, despumeu, despumen |
|---|---|
| Futur | despumaré, despumaràs, despumarà, despumarem, despumareu, despumaran |
| Condicional | despumaria, despumaries, despumaria, despumaríem, despumaríeu, despumarien |
| Imperfet | despumava, despumaves, despumava, despumàvem, despumàveu, despumaven |
| Passat simple | despumí, despumares, despumà, despumàrem, despumàreu, despumaren |
| Passat perifrastic | vaig despumar, vares despumar, va despumar, vàrem despumar, vàreu despumar, varen despumar |
Subjuntiu
| Present | despume, despumes, despume, despumem, despumeu, despumen |
|---|---|
| Imperfet | despumara, despumares, despumara, despumàrem, despumàreu, despumaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, despuma, despume, despumem, despumeu, despumen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.