Conjugació del verb desplantar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desplantar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | desplantar |
|---|---|
| Gerundi | desplantant |
| Participi | desplantat, desplantada, desplantats, desplantades |
Indicatiu
| Present | desplante, desplantes, desplanta, desplantem, desplanteu, desplanten |
|---|---|
| Futur | desplantaré, desplantaràs, desplantarà, desplantarem, desplantareu, desplantaran |
| Condicional | desplantaria, desplantaries, desplantaria, desplantaríem, desplantaríeu, desplantarien |
| Imperfet | desplantava, desplantaves, desplantava, desplantàvem, desplantàveu, desplantaven |
| Passat simple | desplantí, desplantares, desplantà, desplantàrem, desplantàreu, desplantaren |
| Passat perifrastic | vaig desplantar, vares desplantar, va desplantar, vàrem desplantar, vàreu desplantar, varen desplantar |
Subjuntiu
| Present | desplante, desplantes, desplante, desplantem, desplanteu, desplanten |
|---|---|
| Imperfet | desplantara, desplantares, desplantara, desplantàrem, desplantàreu, desplantaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desplanta, desplante, desplantem, desplanteu, desplanten |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.