Conjugació del verb despitar en valencià

Infinitiu

despitar

Família

Primera conjugació

Model verbal

Conjugació verificada

Participi destacat

despitat, despitada, despitats, despitades

Gerundi destacat

despitant

Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.

Conjugacions i formes destacades

Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.

Infinitiu	despitar
Gerundi	despitant
Participi	despitat, despitada, despitats, despitades

Present	despite, despites, despita, despitem, despiteu, despiten
Futur	despitaré, despitaràs, despitarà, despitarem, despitareu, despitaran
Condicional	despitaria, despitaries, despitaria, despitaríem, despitaríeu, despitarien
Imperfet	despitava, despitaves, despitava, despitàvem, despitàveu, despitaven
Passat simple	despití, despitares, despità, despitàrem, despitàreu, despitaren
Passat perifrastic	vaig despitar, vares despitar, va despitar, vàrem despitar, vàreu despitar, varen despitar

Present	despite, despites, despite, despitem, despiteu, despiten
Imperfet	despitara, despitares, despitara, despitàrem, despitàreu, despitaren

Imperatiu	-, despita, despite, despitem, despiteu, despiten