Conjugació del verb despentolar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de despentolar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | despentolar |
|---|---|
| Gerundi | despentolant |
| Participi | despentolat, despentolada, despentolats, despentolades |
Indicatiu
| Present | despentole, despentoles, despentola, despentolem, despentoleu, despentolen |
|---|---|
| Futur | despentolaré, despentolaràs, despentolarà, despentolarem, despentolareu, despentolaran |
| Condicional | despentolaria, despentolaries, despentolaria, despentolaríem, despentolaríeu, despentolarien |
| Imperfet | despentolava, despentolaves, despentolava, despentolàvem, despentolàveu, despentolaven |
| Passat simple | despentolí, despentolares, despentolà, despentolàrem, despentolàreu, despentolaren |
| Passat perifrastic | vaig despentolar, vares despentolar, va despentolar, vàrem despentolar, vàreu despentolar, varen despentolar |
Subjuntiu
| Present | despentole, despentoles, despentole, despentolem, despentoleu, despentolen |
|---|---|
| Imperfet | despentolara, despentolares, despentolara, despentolàrem, despentolàreu, despentolaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, despentola, despentole, despentolem, despentoleu, despentolen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.