Conjugació del verb desornar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desornar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desornar |
|---|---|
| Gerundi | desornant |
| Participi | desornat, desornada, desornats, desornades |
Indicatiu
| Present | desorne, desornes, desorna, desornem, desorneu, desornen |
|---|---|
| Futur | desornaré, desornaràs, desornarà, desornarem, desornareu, desornaran |
| Condicional | desornaria, desornaries, desornaria, desornaríem, desornaríeu, desornarien |
| Imperfet | desornava, desornaves, desornava, desornàvem, desornàveu, desornaven |
| Passat simple | desorní, desornares, desornà, desornàrem, desornàreu, desornaren |
| Passat perifrastic | vaig desornar, vares desornar, va desornar, vàrem desornar, vàreu desornar, varen desornar |
Subjuntiu
| Present | desorne, desornes, desorne, desornem, desorneu, desornen |
|---|---|
| Imperfet | desornara, desornares, desornara, desornàrem, desornàreu, desornaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desorna, desorne, desornem, desorneu, desornen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.