Conjugació del verb desorientar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desorientar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desorientar |
|---|---|
| Gerundi | desorientant |
| Participi | desorientat, desorientada, desorientats, desorientades |
Indicatiu
| Present | desoriente, desorientés, desorienta, desorientem, desorienteu, desorienten |
|---|---|
| Futur | desorientaré, desorientaràs, desorientarà, desorientarem, desorientareu, desorientaran |
| Condicional | desorientaria, desorientaries, desorientaria, desorientaríem, desorientaríeu, desorientarien |
| Imperfet | desorientava, desorientaves, desorientava, desorientàvem, desorientàveu, desorientaven |
| Passat simple | desorientí, desorientares, desorientà, desorientàrem, desorientàreu, desorientaren |
| Passat perifrastic | vaig desorientar, vares desorientar, va desorientar, vàrem desorientar, vàreu desorientar, varen desorientar |
Subjuntiu
| Present | desoriente, desorientés, desoriente, desorientem, desorienteu, desorienten |
|---|---|
| Imperfet | desorientara, desorientares, desorientara, desorientàrem, desorientàreu, desorientaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desorienta, desoriente, desorientem, desorienteu, desorienten |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.