Conjugació del verb desoir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desoir en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desoir |
|---|---|
| Gerundi | desoint |
| Participi | desoït, desoïda, desoïts, desoïdes |
Indicatiu
| Present | desoigc / desoig, desous, desou, desoïm, desoïu, desouen |
|---|---|
| Futur | desoiré, desoiràs, desoirà, desoirem, desoireu, desoiran |
| Condicional | desoiria, desoiries, desoiria, desoiríem, desoiríeu, desoirien |
| Imperfet | desoïa / desoya, desoïes / desoyes, desoïa / desoya, desoíem / desòyem, desoíeu / desòyeu, desoïen / desoyen |
| Passat simple | desoí, desoïres, desoí, desoírem, desoíreu, desoïren |
| Passat perifrastic | vaig desoir, vares desoir, va desoir, vàrem desoir, vàreu desoir, varen desoir |
Subjuntiu
| Present | desoja / desoigga, desoges / desoiggues, desoja / desoigga, desojam / desoiggam, desojau / desoiggau, desogen / desoigguen |
|---|---|
| Imperfet | desoïra, desoïres, desoïra, desoírem, desoíreu, desoïren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desou, desoja / desoigga, desojam / desoiggam, desojau / desoiggau, desogen / desoigguen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.