Conjugació del verb desobligar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desobligar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desobligar |
|---|---|
| Gerundi | desobligant |
| Participi | desobligat, desobligada, desobligats, desobligades |
Indicatiu
| Present | desobligue, desobligues, desobliga, desobliguem, desobligueu, desobliguen |
|---|---|
| Futur | desobligaré, desobligaràs, desobligarà, desobligarem, desobligareu, desobligaran |
| Condicional | desobligaria, desobligaries, desobligaria, desobligaríem, desobligaríeu, desobligarien |
| Imperfet | desobligava, desobligaves, desobligava, desobligàvem, desobligàveu, desobligaven |
| Passat simple | desobliguí, desobligares, desobligà, desobligàrem, desobligàreu, desobligaren |
| Passat perifrastic | vaig desobligar, vares desobligar, va desobligar, vàrem desobligar, vàreu desobligar, varen desobligar |
Subjuntiu
| Present | desobligue, desobligues, desobligue, desobliguem, desobligueu, desobliguen |
|---|---|
| Imperfet | desobligara, desobligares, desobligara, desobligàrem, desobligàreu, desobligaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desobliga, desobligue, desobliguem, desobligueu, desobliguen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.