Conjugació del verb desobeir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desobeir en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | desobeir |
|---|---|
| Gerundi | desobeint |
| Participi | desobeït, desobeïda, desobeïts, desobeïdes |
Indicatiu
| Present | desobeïxc, desobeïxes, desobeïx, desobeïm, desobeïu, desobeïxen |
|---|---|
| Futur | desobeiré, desobeiràs, desobeirà, desobeirem, desobeireu, desobeiran |
| Condicional | desobeiria, desobeiries, desobeiria, desobeiríem, desobeiríeu, desobeirien |
| Imperfet | desobeïa, desobeïes, desobeïa, desobeíem, desobeíeu, desobeïen |
| Passat simple | desobeí, desobeïres, desobeí, desobeírem, desobeíreu, desobeïren |
| Passat perifrastic | vaig desobeir, vares desobeir, va desobeir, vàrem desobeir, vàreu desobeir, varen desobeir |
Subjuntiu
| Present | desobeïxca, desobeïxques, desobeïxca, desobeïm, desobeïu, desobeïxquen |
|---|---|
| Imperfet | desobeïra, desobeïres, desobeïra, desobeírem, desobeíreu, desobeïren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desobeïx, desobeïxca, desobeïm, desobeïu, desobeïxquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.